Mientras anduvo, bien estuvo

Acabo d’adonar-me de la data en què estem: 31 de desembre de 2010. Un altra any que s’acaba... i això, alhora, em fa pensar en si tot té un final... Aquest post és, més que un consell una reflexió. Potser aquesta vegada sereu vosaltres, estimats i multitudinaris lectors, els qui haureu de donar-me una lliçó a mi.

Últimament estic veient al meu voltant masses finals, cosa que no m’agrada gens, perquè des de fa temps vaig decidir oblidar tot negativisme. Tot i així, malgrat que cada punt i a part jo prefereixi veure l’inici d’una nova història, crec que començo a necessitar més arguments a per convèncer-me. Es que tot ha d’acabar sempre? Es que no hi ha res que pugui durar per sempre? I si és així, perquè ens costat tant d’acceptar-ho? En el fons és llei de vida, tot és caduc en aquest món que ens ha tocat viure, i les relacions humanes són part del món.

No vull extreure cap conclusió d’aquest post, perquè no sé si es veurà massa influït per la onada de nostàlgia que m’envaeix avui.  Així que, que cadascú pensi el que vulgui, faci el que vulgui. Això si, tingueu clar que, mentre durin, exprimiu les coses tan com pugueu, perquè el que és una veritat incontestable  és que el temps que passa ja no es torna a recuperar.

ESPERO QUE TOTS VOSALTRES ENTREU EN EL 2011 AMB MOLTES GANES DE SER FELIÇOS!

Per Nada un pas de pardal

La veritat és que els que ens ocupem dels problemes amorosos no podem descansar ni per Nadal. I és que a l'ésser humà li encanta complicar-se la vida i no ho dic jo, no, és una veritat com un temple! De vegades sembla que se'ns faci tan insuportable el fet de ser feliços que ho haguem d'espatllar com sigui. 

Com a bona enamorada de l'amor, m'apassionen les pel·lícules romàntiques. D'una d'elles vaig aprendre que els indis americans (els de les plomes i els arcs, no els yankies flipats de les banderes, encara que aquells sembla que facin més l'indiu que els seus predecessors) no tenien una concepció del futur, només sabien viure el present. Quan els tancaven a la presó molts es suïcidaven, perquè no eren capaços d’entendre que més endavant sortirien, només podien assimilar que estaven tancats i per a ells la llibertat era el més important.

Bé, doncs crec que nosaltres hauríem d’aprendre una mica d’aquella civilització i potser així les nostres relacions serien més sanes i duradores. Molta gent s’angoixa quan pensa que ha de passar la resta de la seva vida lligada a una mateixa persona (igual que els indis a la presó) i acaben distanciant-se de persones a les que s’estimen, que se’ls estimen i amb les que comparteixen moltes coses i són feliços. 

Potser hauríem d’oblidar una mica el futur, i veure només el present, el que aquella persona ens fa sentir ARA i oblidar el que passarà. Tot i que molts ho pretenguin, no hi ha ningú capça de preveure el futur. Així que millor viure el present perquè és l’únic que tenim i acabar una cosa que funciona només per por és una CHUMINADA, perdoneu, però algú ho havia de dir. A més, no sé qui podria tenir por de ser feliç tota una vida...

Sigues sempre tu mateix

Últimament m'he visualitzat a mi mateixa donant consells amorosos "cual experta en el sector" (és evident, per la foto podeu comprovar que no hi ha home ni dona que se'm pugui resistir, així que és normal que la gent pensi que tinc una gran experiència amorosa), per aquest motiu he decidit obrir aquest consultori.

Les relacions humanes són, més que un món, un univers sencer, i entendre-les és més difícil que desentranyar els misteris de la física quàntica. I si del que parlem és de relacions entre homes i dones la dificultat és elevada a infinit!

Tot i així, es pot intentar fer un esquema dels diferents tipus de relacions (véase el esquema 1.1): noi enchochat i noia que passa de tot (sol ser el menys habitual tot i que de vegades passa, encara que sembli mentida hi ha homes orgànicament preparats per tenir una relació estable); noia enchochada i noi que passa de tot (aquest és l'exemple més recorrent a la vida real tot i que l'últim estudi de l'INI demostra que fa temps que es troba en un estat de recessió); tant noi com noia passen de tot (és el que es coneix generalment com a "follamigos" i és la opció més estable emocionalment perquè no s'hi barregen sentiments) i, finalment, trobem els increïbles casos en què tant el mascle com la femella busquen una relació estable (són els casos que tots coneixem tant bé i que a una que jo me sé la posen histèrica, aquelles parelles empalagoses i repel·lents que es passen tot el trajecte de la Renfe petonejant-se i dient-se bombonet.. i coses per l'estil).

Esquema 1.1:

Esquema elaborat pel Sr. Kupyni Kivulgui.

 Esquema 1.2:

Esquema elaborat pel Sr. Kupyni Kivulgui.

 

Però, com la majoria de científics i antropòlegs del món sabran, aquests tipus de classificacions són una merda, perquè gairebé mai es compleixen, sempre hi ha tipus mixtes, inferències i modificacions que envien l'estudi i la feina d'anys i anys a pastar fang. Així doncs es pot donar el cas que una de les dues parts no sigui del tot sincera, o bé no ho sigui cap de les dues... i aquí ja es “lía la de Padre y muy Señor mío2.

Per això, a l'hora de les relacions de parella la Sta. Pepis recomana: prudència, paciència, autosuficiència, conseqüència, eloqüència, displicència, correspondència, clarividència, consistència, incoherència, tendència, llicència (a ser possible de conducció de classe B),  i un llarg etcètera. Però el més important és no deixar de ser mai tu mateix, perquè això de l'amor no sé sap quan dura (cada vegada està menys de moda) i potser la persona que ara mateix es menjaria els teus mocs d'aquí dos dies ja no et suporti, però tu t'hauràs d'aguantar tota la vida així que és millor que et caiguis bé.

De moment això es tot. Tornarem en breu amb més consells, teories i estudis sobre l'amor! Fins llavors, sigueu feliçooos!

Oh, benvinguts! Passeu, passeu!

Ho vulguem reconèixer o no, l'amor és una part fonamental de la nostra vida. Però no sempre ens dóna tota la alegria i felicitat que mereixem! Precisament per això aquest bloc us serà molt i molt útil. Aquí trobareu tots els secrets per tenir una vida amorosa plena i satisfactòria! 

Sta. Pepis, experta en relacions amoroses

 

Jo sóc la Sta. Pepis, i estic aquí per compartir amb vosaltres la meva enorme saviesa i experiència en temes de parella. Espero que sigueu molt feliços llegint aquest bloc, tant o més del que sóc jo elaborant-lo i ajudant-vos a solucionar els vostres problemes!

No ho dubteu, entreu i enamoreu-vos del Consultori amorós de la Sta. Pepis! 

Salutacions amoroses,

Sta. Pepis.