Per Nada un pas de pardal

La veritat és que els que ens ocupem dels problemes amorosos no podem descansar ni per Nadal. I és que a l'ésser humà li encanta complicar-se la vida i no ho dic jo, no, és una veritat com un temple! De vegades sembla que se'ns faci tan insuportable el fet de ser feliços que ho haguem d'espatllar com sigui. 

Com a bona enamorada de l'amor, m'apassionen les pel·lícules romàntiques. D'una d'elles vaig aprendre que els indis americans (els de les plomes i els arcs, no els yankies flipats de les banderes, encara que aquells sembla que facin més l'indiu que els seus predecessors) no tenien una concepció del futur, només sabien viure el present. Quan els tancaven a la presó molts es suïcidaven, perquè no eren capaços d’entendre que més endavant sortirien, només podien assimilar que estaven tancats i per a ells la llibertat era el més important.

Bé, doncs crec que nosaltres hauríem d’aprendre una mica d’aquella civilització i potser així les nostres relacions serien més sanes i duradores. Molta gent s’angoixa quan pensa que ha de passar la resta de la seva vida lligada a una mateixa persona (igual que els indis a la presó) i acaben distanciant-se de persones a les que s’estimen, que se’ls estimen i amb les que comparteixen moltes coses i són feliços. 

Potser hauríem d’oblidar una mica el futur, i veure només el present, el que aquella persona ens fa sentir ARA i oblidar el que passarà. Tot i que molts ho pretenguin, no hi ha ningú capça de preveure el futur. Així que millor viure el present perquè és l’únic que tenim i acabar una cosa que funciona només per por és una CHUMINADA, perdoneu, però algú ho havia de dir. A més, no sé qui podria tenir por de ser feliç tota una vida...